ES | EN | PT
ISSN 2604-7071
  • Communications to Congresses / Medicine and Health Sciences

    Service-Learning based on Comprehensive Geriatric Assessment (CGA) and health promotion for older adults in the community and primary care settings

    Aprenentatge-Servei basat en la Valoració Geriàtrica Integral (VGI) i la promoció de la salut en persones grans de la comunitat i l’atenció primària

    Authors: Marc Terradas Monllor

    Keywords: Geriatric and community physiotherapy. Service-Learning (SL). Comprehensive Geriatric Assessment (CGA)

    Keywords: Fisioteràpia geriàtrica i comunitària. Aprenentatge-Servei (ApS). Valoració Geriàtrica Integral (VGI)

    Abstract: Training in geriatric and community physiotherapy requires methodologies capable of integrating theoretical knowledge, clinical competencies, and communication skills within real-world contexts. Nevertheless, a significant portion of learning continues to take place in simulated environments, with limited transfer to professional practice.

    Abstract : La formació en fisioteràpia geriàtrica i comunitària requereix metodologies capaces d’integrar coneixements teòrics, competències clíniques i habilitats comunicatives en contextos reals. Tot i això, una part important de l’aprenentatge continua desenvolupant-se en entorns simulats amb limitada transferència a la pràctica professional.


    Citation: Marc Terradas Monllor. Aprenentatge-Servei basat en la Valoració Geriàtrica Integral (VGI) i la promoció de la salut en persones grans de la comunitat i l’atenció primària. https://doi.org/10.24175/sbd.2026.000075
    Received: November 19, 2026  Accepted: November 19, 2026  Published: November 19, 2026
    Copyright: © 2026 Marc Terradas Monllor. This is an open access article distributed under the terms of the Creative Commons Attribution License (CC BY-NC), which allows, distribution, reproduction in any medium, provided the original author and source are credited and non-commercial use.
    Funding:
    Conflicts of Interest:

    

    Aprenentatge-Servei basat en la Valoració Geriàtrica Integral (VGI) i la promoció de la salut en persones grans de la comunitat i l'atenció primària

    Marc Terradas Monllor

    Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar, Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya

    Paraules clau: Fisioteràpia geriàtrica i comunitària, Aprenentatge-Servei (ApS), Valoració Geriàtrica Integral (VGI).

    DOI: 10.24175/sbd.2026.000074  

    Autor per correspondència

    Marc Terradas Monllor, marc.terradas@uvic.cat

    Resum

    Context

    La formació en fisioteràpia geriàtrica i comunitària requereix metodologies capaces d'integrar coneixements teòrics, competències clíniques i habilitats comunicatives en contextos reals. Tot i això, una part important de l'aprenentatge continua desenvolupant-se en entorns simulats amb limitada transferència a la pràctica professional.

    Objectiu

    Aquest projecte descriu i avalua una experiència d'innovació docent basada en Aprenentatge-Servei (ApS) integrada al Grau en Fisioteràpia durant el curs 2024/2025, on l'estudiantat realitza una Valoració Geriàtrica Integral (VGI) a persones grans de la comunitat, elabora recomanacions individualitzades de promoció de la salut i orienta sobre actius comunitaris, sota supervisió docent.

    Metodologia

    Es va utilitzar un disseny mixt quantitatiu i qualitatiu amb participació de 238 estudiants i 88 persones grans. L'avaluació va incloure competències específiques i transversals, satisfacció, percepció d'aprenentatge dels estudiants, i variables de salut relacionades amb fragilitat, capacitat intrínseca i qualitat de vida de les persones usuàries.

    Resultats

    Els resultats preliminars mostren una elevada satisfacció tant de l'estudianta com de les persones participants. El 67% dels estudiants refereix una millora en la integració de coneixements i el 63,8% en la resolució de problemes. Les persones participants presenten majoritàriament un perfil robust, amb baixa fragilitat i elevada autonomia funcional, tot i que el programa ha permès detectar necessitats de salut i promoure la connexió amb recursos comunitaris. El projecte reforça la vinculació entre universitats, comunitat i atenció primària, i presenta un alt potencial de transferibilitat a altres contextos docents i disciplines de ciències de la salut.

    Introducció

    L'augment de la fragilitat, la multi morbiditat i les necessitats funcionals associades a l'envelliment poblacional exigeix professionals de fisioteràpia amb competències en valoració geriàtrica, promoció de la salut i abordatge comunitari1 Paral·lelament, la docència universitària afronta el repte de generar aprenentatges significatius i transferibles la pràctica real. Les metodologies actives, especialment l'ApS, han demostrat efectes positius en la integració teoria-pràctica, el desenvolupament del raonament clínic i l'adquisició de competències transversals2,3 En aquest context, la VGI i el model Integrated Care for OlderPeople (ICOPE) de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) constitueixen eines adequades per aproximar l'estudiantat a una atenció centrada en la persona, la capacitat funcional i la salut comunitària4

    Davant aquesta necessitat, es va desenvolupar una proposta d'innovació docent basada en ApS integrada en la docència del Grau en Fisioteràpia, orientada tant a la fisioteràpia geriàtrica com a la fisioteràpia comunitària.

    Justificació

    L'increment de l'esperança de vida s'associa a un augment de la fragilitat, la multi morbiditat i la dependència funcional, generant una elevada càrrega per a les persones grans, les seves famílies i el sistema sanitari. En aquest context, la prevenció i la detecció precoç del deteriorament funcional en la comunitat, especialment des de la atenció primària, esdevenen estratègies clau per promoure un envelliment saludable i preservar la qualitat de vida1

    La fisioteràpia té un paper rellevant en la promoció de la capacitat funcional, la mobilitat, l'autonomia i la participació comunitària de les persones grans. Tot i això, la formació en aquests àmbits sovint es desenvolupa de manera fragmentada i amb limitada exposició a contextos reals.

    El present programa integra la VGI i el model ICOPE dins la formació en Fisioteràpia mitjançant la metodologia d'ApS, permetent a l'estudiantat intervenir en situacions reals de salut comunitària. Aquesta aproximació afavoreix un aprenentatge significatiu i competencial, alhora que reforça la col·laboració entre universitat, atenció primària i comunitat, apropant accions preventives i de promoció de la salut a persones grans que habitualment tenen menys accés a aquest tipus d'intervencions2,4

    Objectius

    Objectiu general

    Avaluar una experiència d'innovació docent basada en ApS integrada al Grau en  Fisioteràpia mitjançant la realització de VGI i promoció de la salut en persones grans de la comunitat.

    Objectius específics

    1.      Analitzar l'impacte del projecte en les competències específiques relacionades amb la fisioteràpia geriàtrica i comunitària.

    2.      Avaluar el desenvolupament de competències transversals de l'estudiantat.

    3.      Determinar el nivell de satisfacció i percepció d'aprenentatge dels estudiants participants.

    4.      Descriure les característiques de salut, fragilitat i capacitat intrínseca de les persones participants.

    5.      Explorar la percepció de les persones grans sobre la utilitat de la intervenció.

    6.      Valorar la transferibilitat del model docent a altres contextos acadèmics i comunitaris.

    Metodologia Disseny

    Projecte d'innovació docent amb disseny mixt quantitatiu i qualitatiu desenvolupat durant el curs 2024/2025 dins assignatures obligatòries del Grau en Fisioteràpia de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya vinculades a geriatria i fisioteràpia comunitària. El protocol complet del projecte ha estat publicat recentment en una revista de primer quartil segons el Journal Citation Reports, en l'àmbit de la geriatria. Per raons d'anonimització nos aporta la referència al protocol. El projecte segueix les convencions de la Declaració de Helsinki i ha estat aprovat CEIm de l'IRIS-CC (codi 24/082).

    Participants

    Van participar 238 estudiants del Grau en Fisioteràpia i 88 persones grans derivades des d'atenció primària i recursos comunitaris. Els criteris d'inclusió contemplaven persones majors de 60 anys amb estabilitat clínica i capacitat per participar en les sessions presencials. La mostra actual correspon principalment a un perfil de persona gran robusta, funcionalment autònoma i amb baixa fragilitat.

    Intervenció

    El programa es va estructurar en tres sessions. En una primera sessió, l'estudiantat, organitzat en petits grups i sota supervisió docent, va realitzar una VGI estructura da utilitzant instruments validats relacionats amb fragilitat, capacitat intrínseca i qualitat de vida. Posteriorment, durant la segona sessió sense l'usuari/a, els estudiants van analitzar els resultats i van elaborar recomanacions individualitzades de promoció de la salut i derivació a actius comunitaris. Finalment, durant la tercera sessió, es va realitzar una entrevista individual amb cada participant per explicar els resultats i consensuar les recomanacions.

    Variables, instruments i anàlisi

    Es van recollir tant variables educatives com variables de salut relacionades amb la intervenció. En l'estudiantat es van avaluar la percepció d'integració de coneixements teòrics i pràctics, les competències vinculades a la VGI i la promoció de la salut, el raonament clínic, la resolució de problemes, la comunicació amb persones grans, el treballen equip i la satisfacció amb l'experiència docent mitjançant qüestionaris tipus Likert1-5. En les persones participants es van registrar variables relacionades amb la fragilitat, la capacitat intrínseca, la qualitat de vida, el dolor, l'estat cognitiu i l'autonomia funcional utilitzant instruments validats com l'índex VIG-Frail, el model ICOPE i l'EuroQol-5D-5L (EQ-5D-5L) 4,5,6 També es van recollir dades sobre coneixement d'actius comunitaris, percepció de salut i satisfacció amb la intervenció. Complementàriament, es van realitzar entrevistes semiestructurades i grups focals per explorar la percepció d'utilitat del programa i les experiències viscudes tant per les persones grans com per l'estudiantat7

    Les dades quantitatives es van analitzar mitjançant estadística descriptiva i comparacions entre les tres sessions (associació lineal per lineal i V de Cramer), mentre que les qualitatives es van analitzar amb metodologia temàtica reflexiva.

    Resultats quantitatius

    Pel que fa a l'estudiantat, van participar-hi 238 estudiants diferents. Atès que alguns estudiants van participar en més d'una assignatura, es van registrar un total de 366participacions en el programa. L'edat mitjana de l'estudiantat va ser de 22,65 anys; el 51,8%eren dones i el 47,8%, homes. El nivell de satisfacció amb l'experiència va ser elevat, amb un 69,8% d'estudiants molt satisfets en finalitzar les tres sessions. Tot i que la satisfacció va ser globalment alta, aquesta va ser especialment elevada durant la primera sessió, va disminuir a la segona, l'única en què no hi havia participació directa amb les persones usuàries, i va augmentar novament a la tercera sessió. Així mateix, el 67% de l'estudiantat va indicar una millora en la integració de coneixements, habilitats i competències relacionades amb l'assignatura, mentre que el 63,8% va percebre una millora significativa en la seva capacitat de resolució de problemes i de raonament clínic (veure Taula 1). En relació amb les persones usuàries, van participar-hi 88 persones grans, amb una edat mitjana de 71 anys; el 62,5% eren dones i el 37,5%, homes. La mostra corresponia principalment a un perfil de persona gran robusta i funcionalment autònoma, amb una mitjana de fragilitat segons l'escala VIG-Frail de 0,08 (DE 0,12). El 81,6% de les persones participants no presentava deteriorament cognitiu. Pel que fa a les malalties cròniques diagnosticades, la més freqüent va ser la hipertensió arterial, present en el 27,6% de la mostra. En relació amb el dolor, el 38,6% referia dolor lleu i el 28,4%, dolor moderat. La percepció global de salut va ser elevada, amb una puntuació mitjana de 79,1 sobre 100 (DE 15,65).

    Quant a l'impacte percebut de la intervenció en les persones usuàries, el 87,2% es va declarar molt satisfet amb l'activitat. A més, el 36,5% va indicar haver augmentat notablement el coneixement sobre el seu estat de salut, mentre que el 43% va referir una millora important en la comprensió dels estils de vida saludables i dels factors de risc modificables. Pel que fa als actius comunitaris, el 31,4% va manifestar haver augmentat molt el coneixement sobre els recursos disponibles, i un 33,7% va indicar haver-lo augmentat bastant.

    Resultats qualitatius

    Es van entrevistar un total de 14 professors/es (8 dones), 15 estudiants (12 dones) i 15 usuaris/es (9 dones). Els resultats qualitatius, recollits a la Figura 1, mostren que el programa d'ApS va ser percebut com una experiència formativa i comunitària positiva, amb impacte en estudiants, docents i persones usuàries. Els participants van destacar que l'ApS va afavorir l'adquisició de competències professionals, especialment en relació amb l'empatia, l'escolta activa, la comunicació amb l'usuari, la pràctica reflexiva i l'aplicació dels coneixements teòrics en un context real. Alhora, l'experiència va permetre als estudiants aproximar-se a la població geriàtrica i comprendre millor la importància del treball multidisciplinari i de la implicació amb la comunitat. Des de la perspectiva docent, el programa es va valorar com una metodologia innovadora que permetia observar l'estudiantat en un context pràctic, identificar millor el seu procés d'aprenentatge i afavorir una connexió més directa entre els continguts de l'assignatura i la realitat professional. Per a les persones usuàries, la participació en el projecte va representar una oportunitat per contribuir a la formació dels futurs professionals, rebre una devolució útil en forma d'informe de recomanacions i experimentar una retribució social dels seus coneixements i vivències.

    Malgrat aquesta valoració positiva, també es van identificar alguns reptes organitzatius i propostes de millora, com la necessitat d'una preparació prèvia més acurada de les entrevistes, una millor gestió dels espais, l'optimització de la devolució dels informes i la incorporació d'un nombre més elevat i divers de persones usuàries. En conjunt, els resultats suggereixen que l'ApS té un alt potencial formatiu i social, tot i que la seva implementació requereix una planificació acurada per optimitzar-ne l'impacte en l'aprenentatge de l'estudiantat, en la pràctica docent i en el retorn a la comunitat.  

    Discussió

    Els resultats suggereixen que l'ApS és una metodologia útil per afavorir l'adquisició de competències professionals en fisioteràpia geriàtrica i comunitària en contextos reals2,3 Aquesta interpretació és coherent amb l'evidència prèvia sobre aprenentatge servei en educació superior, que ha mostrat efectes positius en actituds envers l'aprenentatge, compromís cívic, habilitats socials i rendiment acadèmic. En una metaanàlisi de 62 estudis amb 11.837 estudiants, l'ApS es va associar amb millores significatives en aquests àmbits, amb mides de l'efecte petites-moderades8

    En l'àmbit de les ciències de la salut i l'envelliment, els nostres resultats també coincideixen amb revisions recents que identifiquen l'ApS com una estratègia prometedora per afavorir l'aprenentatge cognitiu, afectiu i psicomotor quan l'estudiantat interactua amb persones grans en contextos comunitaris9 El contacte directe amb persones grans facilita el desenvolupament de competències difícils d'assolir exclusivament mitjançant metodologies tradicionals o simulades, especialment en relació amb el raonament clínic, la comunicació, la promoció de la salut i l'abordatge centrat en la persona. També pot contribuir a reduir estereotips associats a l'envelliment i a millorar la comprensió de les necessitats reals d'aquesta població10

    En el nostre projecte, aquest valor formatiu es veu reforçat pel fet que l'estudiantat no només va realitzar una valoració, sinó que també va elaborar un informe de recomanacions i va participar en una sessió de devolució a les persones usuàries. Aquest procés afavoreix una seqüència d'aprenentatge completa, en què l'estudiant ha d'integrar informació clínica, interpretar-la, comunicar-la de manera comprensible i transformar-la en recomanacions útils. Per tant, l'ApS connecta coneixement acadèmic, responsabilitat professional i retorn social.

    A més, el projecte aproxima l'estudiantat a la realitat de la salut comunitària i al treball coordinat amb l'atenció primària, aspectes especialment rellevants davant l'envelliment poblacional i la necessitat de promoure estratègies d'envelliment saludable, detecció precoç de necessitats i prevenció de la fragilitat.

    La mostra actual correspon principalment a persones grans robustes i funcionalment autònomes, probablement relacionat amb el perfil de participació voluntària comunitària. Aquest fet pot haver facilitat el desenvolupament inicial del projecte, però també limita l'exposició de l'estudiantat a situacions de major complexitat clínica i social. Per aquest motiu, en futures edicions s'ha establert un conveni amb un centre d'atenció primària amb l'objectiu d'incorporar persones amb necessitats més complexes, incloent-hi major fragilitat, risc de caigudes, major edat i diversitat sociocultural.

    Entre les limitacions destaquen l'absència de grup control i l'ús parcial de mesures basades en autopercepció. Aquestes limitacions són habituals en estudis d'ApS, en què sovint predominen dissenys pre-post, mostres de conveniència i indicadors subjectius de satisfacció o aprenentatge percebut. En futures edicions, seria recomanable incorporar grups comparadors, mesures objectives de competències i seguiment longitudinal per analitzar millor l'adquisició real de competències, la transferència a la pràctica clínica i la sostenibilitat del servei ofert a la comunitat.

    Conclusions

    El programa constitueix una experiència d'innovació docent amb alt potencial educatiu i comunitari en fisioteràpia geriàtrica i comunitària. La integració de l'ApS i la VGI afavoreix l'adquisició de competències específiques i transversals en contextos reals, incrementa la implicació de l'estudiantat i reforça la vinculació universitat-territori. Els resultats preliminars donen suport a la continuïtat, expansió i transferibilitat del model a altres contextos docents i comunitaris.

    Referències

    1. Maresova P, Javanmardi E, Barakovic S, Barakovic Husic J, Tomsone S, Krejcar O, et al. Consequences of chronic diseases and other limitations associated with old age: a scoping review. BMC Public Health 2019;19:1431.

    2. Batlle R, Ribalta FJ, Juan MCB, Rovira JMP. Aprenentatge servei: educar per a la ciutadania. Barcelona: Octaedro; 2006.

    3. Steinberg KS, Bringle RG, Williams MJ. Service-learning research primer. Scotts Valley (CA): National Service-Learning Clearinghouse; 2010.

    4. World Health Organization. Integrated care for older people (ICOPE): guidance for person-centred assessment and pathways in primary care. 2nd ed. Geneva: WHO; 2025.

    5. Amblàs-Novellas J, Martori JC, Molist Brunet N, Oller R, Gómez-Batiste X, Espaulella Panicot J. Índice frágil-VIG: diseño y evaluación de un índice de fragilidad basado en la valoración integral geriátrica. Rev Esp Geriatr Gerontol. 2017;52(3):119-27.

    6. Hernandez G, Garin O, Pardo Y, Vilagut G, Pont À, Suárez M, et al. Validity of the EQ-5D-5L and reference norms for the Spanish population. Qual Life Res. 2018;27(9):2337-48.

    7. Dossett LA, Kaji AH, Cochran A. SRQR and COREQ Reporting Guidelines for Qualitative Studies. JAMA Surg. 2021;156(9):875-6.018;73(12):1653-60.

    8. Celio CI, Durlak J, Dymnicki A. A meta-analysis of the impact of service-learning on students. Journal of Experiential Education. 2011;34(2):164-181.

    9. Yoong SQ, Liao AWX, Goh SHL, Zhang H. Educational effects of community service-learning involving older adults in nursing education: An integrative review. Nurse Education Today. 2022;113:105376.

    10. Beling J. Impact of service learning on physical therapist students' knowledge of and attitudes toward older adults and on their critical thinking ability. Journal of Physical Therapy Education. 2004 

About The Author/s
Marc Terradas Monllor
marc.terradas@uvic.cat
Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar, Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya


Metrics & social

Views: 15
Downloads: 0
Comments: 0
DOI: 10.24175/sbd.2026.000075

Article with no peer review


Additional files